La poesia di Biagio Cepollaro

Home Up

 

torna all'indice

 

Tres anys més tard                         (Extret de Versi Nuovi ,1998-2001)

 

perquè les paraules no siguin un cop més

tan sols paraules

 

perquè el temps esmerçat cada dìa

no sigui un cop més el temps

 

en el qual sigui poc

el que realitzem i perquè canvììn de veritat

 

fins la manera i la motivaciò

d'anomenar-lo

 

perquè des que ens despertem fins a les primeres bregues

de la son només una sigui

la propensiò natural

 

això li ho deia ahir a la jùlia

alxinès

aquest any ha passat lleguer

lleguer com voldria

que fos la mort, per cert

 

passatge

 

cap a una altra lleugeresa

 

                                      

                                       aquest any té un no sé què del cel

 

i llavors

del llavors es tracta

un cop mès de la capacitat

d'estimar

 

(i d'oblidar)

 

                                        i la veritat és que no hi havia res

a portar

al llindar

per demostrar que hi havia hagut alguna cosa

o com es diu qualsevol cosa

hem fet i construìt i no hem

passat en va

 

l'engany rau en aquell entendre

el passar

(què passa què no passa en fi

ja se sap que tot però tot

passa

 

si mai la pregunta era qui

i com

i enmig de què

passa)

 

a més hi ha consciència

del mal

                                      (però no encara

                                                         acceptaciò)

 

 

perquè els actes cremen

com carcases

d'intencions passades i cauen

daltabaix

com ferralla

 

conclou avui el que un passat

tan llarg com l'ull amb desantenciò

i arrogància ha preparat

i no nomès la ceguesa personal

que ha anomenat tot plegat

destì

el banal tancament

del cor

però talbé la inscripciò

en el cor

de la cel-lula

del que l'espècie i el grup

han construìt i destruìt en la por

i en l'al-lucinaciò

 

**

 

aquest  any  té un no sé què del cel

i no perquès fos vol

i llum

 

(com ahir que vaig sortir

a prendre una mica l'aire i vaig tornar

de seguida

per incident sota de

casa i avui

em truca germana del motorista

en coma

demanant-me si vaig veure

de qui era la culpa)

 

                                 passem la vida sense pensar

                                 que la vida acaba

 

i aquell pensament fallit

endureix el cor

i multiplicar els codis

que separen ridìcules

les coses

de les paraules

                      

                                 aquest any té un no sé què del ciel

 

(hi deu haver pes

fins en l'aire

i fins i tot terra que fa cel

i llum dins la terra)

 

(ho deia stricto sensu

per e-mail al julià: no es tracta

d'assistir

al naufragi: és que els ratolins

al navili

no poden donar sentit

a la història

sinò mantenir-se estrets

mentre rodolen en la fosca

i en l'avalot

passar-se un estremiment de pell

a lùcida pell

abans de l'esclafit

això sì, això és per a tothom

possible)

 

**

 

(tres anys més tard la veu

és encara massa gruixuda

 

i el blabablà enfosqueix

l'estromissiò fallida

 

d'orgull

i vanaglòria)

 

                                              perquè les paraules no siguin un cop més

tan sols paraules

 

                                              perquè hi hagi fervor

i en allò ordinari devociò

 

 

i aquì s'interromp radacciò de poesia

perquè tambè l'esperança vol concreciò i la més alta

aspiraciò per a nosaltres i per als altres que coneixem o

que podem

només imaginar en carn

i bleix

li cal realisme

 

que no és volar baix sinò haver ensenyat

sense exhibiciò que la pau que els altres demanen

sòn dies

per si sols

i no per exemple com ahir al parc

a la senyora que es queixava de la ingratitud

dels altres sense amabilitat

cap als casos dels altres no era autèntica

 

 

mentrestant parlem per tranquil.litzar-nos com deia jùlia

i escrivim tambè unaparaula que no s'ha

i no s'ha encara

 

i hi girem

al voltant com si de paraula en vingués

significaciò

 

i no de qualitat de la intenciò

 

 

                          com si de paraula en vingués

                                           significaciò

 

                                         i no de qualitat

                                           de la intenciò

 

                    perquè les paraules no siguin un cop més

                                       tan sols paraules

 

 

                               perquè hi hagi fervor, allà,

                                i en allò ordinari devociò

 

perquè des que ens depertem fins a les primeres bregues

                              de la son només una

                           sigui la propensiò natural

 

 

                                 perque la veu s'afili

 

             perquè les paraules no siguin un cop més

                                   tan sols paraules

 

                                   continua la poesia

                                        continua-la sì

                                       sense paraules

 

 

 

                                                                                                          Versiò poema: Eduard Escoffet e Francesco Ardolino

Biagio Cepollaro - Dopo tre anni, de: Versi Nuovi (1998-2001).
PROPOSTA 2002 (festival internacional de poesies+polipoesies)

torna all'indice