La poesia di Biagio Cepollaro
|
La poesia di Biagio Cepollaro
|
Tres anys més tard (Extret de Versi Nuovi ,1998-2001)
perquè les paraules no siguin un cop més tan sols paraules
perquè el temps esmerçat cada dìa no sigui un cop més el temps
en el qual sigui poc el que realitzem i perquè canvììn de veritat
fins la manera i la motivaciò d'anomenar-lo
perquè des que ens despertem fins a les primeres bregues de la son només una sigui la propensiò natural
això li ho deia ahir a la jùlia alxinès aquest any ha passat lleguer lleguer com voldria que fos la mort, per cert
passatge
cap a una altra lleugeresa
aquest any té un no sé què del cel
i llavors del llavors es tracta un cop mès de la capacitat d'estimar
(i d'oblidar)
i la veritat és que no hi havia res a portar al llindar per demostrar que hi havia hagut alguna cosa o com es diu qualsevol cosa hem fet i construìt i no hem passat en va
l'engany rau en aquell entendre el passar (què passa què no passa en fi ja se sap que tot però tot passa
si mai la pregunta era qui i com i enmig de què passa)
a més hi ha consciència del mal (però no encara acceptaciò)
perquè els actes cremen com carcases d'intencions passades i cauen daltabaix com ferralla
conclou avui el que un passat tan llarg com l'ull amb desantenciò i arrogància ha preparat i no nomès la ceguesa personal que ha anomenat tot plegat destì el banal tancament del cor però talbé la inscripciò en el cor de la cel-lula del que l'espècie i el grup han construìt i destruìt en la por i en l'al-lucinaciò
**
aquest any té un no sé què del cel i no perquès fos vol i llum
(com ahir que vaig sortir a prendre una mica l'aire i vaig tornar de seguida per incident sota de casa i avui em truca germana del motorista en coma demanant-me si vaig veure de qui era la culpa)
passem la vida sense pensar que la vida acaba
i aquell pensament fallit endureix el cor i multiplicar els codis que separen ridìcules les coses de les paraules
aquest any té un no sé què del ciel
(hi deu haver pes fins en l'aire i fins i tot terra que fa cel i llum dins la terra)
(ho deia stricto sensu per e-mail al julià: no es tracta d'assistir al naufragi: és que els ratolins al navili no poden donar sentit a la història sinò mantenir-se estrets mentre rodolen en la fosca i en l'avalot passar-se un estremiment de pell a lùcida pell abans de l'esclafit això sì, això és per a tothom possible)
**
(tres anys més tard la veu és encara massa gruixuda
i el blabablà enfosqueix l'estromissiò fallida
d'orgull i vanaglòria)
perquè les paraules no siguin un cop més tan sols paraules
perquè hi hagi fervor i en allò ordinari devociò
i aquì s'interromp radacciò de poesia perquè tambè l'esperança vol concreciò i la més alta aspiraciò per a nosaltres i per als altres que coneixem o que podem només imaginar en carn i bleix li cal realisme
que no és volar baix sinò haver ensenyat sense exhibiciò que la pau que els altres demanen sòn dies per si sols i no per exemple com ahir al parc a la senyora que es queixava de la ingratitud dels altres sense amabilitat cap als casos dels altres no era autèntica
mentrestant parlem per tranquil.litzar-nos com deia jùlia i escrivim tambè unaparaula que no s'ha i no s'ha encara
i hi girem al voltant com si de paraula en vingués significaciò
i no de qualitat de la intenciò
com si de paraula en vingués significaciò
i no de qualitat de la intenciò
perquè les paraules no siguin un cop més tan sols paraules
perquè hi hagi fervor, allà, i en allò ordinari devociò
perquè des que ens depertem fins a les primeres bregues de la son només una sigui la propensiò natural
perque la veu s'afili
perquè les paraules no siguin un cop més tan sols paraules
continua la poesia continua-la sì sense paraules
Versiò poema: Eduard Escoffet e Francesco Ardolino
Biagio Cepollaro - Dopo tre anni, de: Versi Nuovi (1998-2001). |